el laïcisme com a actitud vital

L’arrel del laïcisme es troba en la màxima evangèlica “Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu”, entesa com un mandat que imposa l’obligació de separar la religió de l’Estat, o, encara millor, l’àmbit de la fe del de la llei positiva. És a dir, el contrari del que proclamen el fonamentalisme islàmic i els altres fonamentalismes. D’aquí ve que l’essència de la laïcitat es trobi en l’afirmació de l’autonomia recíproca de la fe i de la llei, i la seva realització consisteixi en l’emergència d’una societat secularitzada. És aquesta arrel evangèlica de la laïcitat la que fa dir a Fernando Savater que “els cristians van inventar el laïcisme”.


D’aquesta laïcitat, que és el fonament eticopolític de la vida civil, són igualment enemigues –diu
Claudio Magris— la intolerància clerical i la laica, que –segons el moment històric i el context social– se salten sectàriament les normes i imposen dogmàticament els seus valors: per a uns es tracta de la veritat revelada i de la moral obligatòria per a tots, per als altres del progrés i de l’adequació als temps, igualment obligatoris per a tots. La intolerància clerical té una història de segles, està lluny d’haver-se acabat i ha estat i continua sent denunciada i objecte d’escarni. La intolerància i l’envaniment laïcista són més recents, però en diferents ocasions han demostrat ser igualment agressius, al marginar els catòlics en un gueto reservat als ciutadans de segona. Per conseqüent, no únicament el clericalisme intolerant i que es fica on no el demanen és contrari a la laïcitat; també ho és la cultura de caire radical dominant, en la mesura que està caracteritzada per una arrogància carregada de pretensions ideològiques.


Aquesta jactància laïcista –expressió de
Norberto Bobbio— és tot el contrari de la laïcitat entesa com a baluard de la tolerància i del diàleg. La laïcitat no és un principi filosòfic, sinó una actitud vital o, si es vol, un hàbit mental, que té tendència a distingir entre allò que és demostrable racionalment i allò que només pot ser objecte d’una fe tan respectable com intransferible. Però no nega mai el valor del que és sagrat.

________________________________

Juan José López Burniol


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s